El model

El futbol ha canviat, ha evolucionat, i molt especialment en els darrers anys. Ningú dubta que el Barça de Pep Guardiola i Leo Messi va ser un referent i va revolucionar el joc en un moment molt determinat de la història més moderna del futbol, com anteriorment havien fet altres entrenadors i també altres jugadors que van marcar època i estil. I d’aquell model d’èxit, a la llarga molts equips n’han viscut i l’han explotat al màxim. Però el futbol evoluciona, i malgrat que es vulgui mantenir la mateixa essència, és evident que l’aspecte físic cada cop té més importància. No és que el model Guardiola no necessités una molt bona forma física, que segur la necessitava, però en el futbol actual, a més de la intel·ligència, la força, la tensió, el fons, la rapidesa, o sigui tot un seguit de factors que van relacionats amb el físic, tenen més rellevància que mai.

Estic encuriosit per veure què passa al Mundial de futbol de Qatar en aquest sentit i quines són les propostes que fan les diferents seleccions que hi participen. I parlo estrictament de proposta esportiva, perquè és evident que aquest Mundial de Qatar és un despropòsit en tots els sentits. Qatar és una dictadura, que no té cap mena de respecte pels drets humans ni pels drets de les dones, que ha fet construccions faraòniques que han costat moltes vides humanes, segons han denunciat diverses ONG’s de defensa dels drets humans i no mereix acollir un esdeveniment tan important i rellevant a nivell mundial. Aquest fet no es pot blanquejar de cap de les maneres. I malgrat tot el que es vulgui dir i argumentar, el model Qatar és un model a eliminar.